Catalunya independent- catalunya independiente – Catalunya serà cristiana o no serà

0
333

L´opinió d´un usuari del blog excelsium:

El món està posant-se apocalíptic. La semana passada es va inundar Lourdes, ara Nova York.

Comprenc que la situació nefasta del moment actual fomenti el sentiment separatista o independentista. És una via de fugida lògica. A més a més, molta gent ho veu com quelcom positiu, il·lusionant, com un ideal que val la pena seguir i apostar-hi Personalment, però sóc contrari a la independència de Catalunya, encara que sembli inevitable, perquè el dia que Catalunya s’independitzi, jo entenc que la verdadera Catalunya, la tradicional, haurà mort per sempre i tindrem una “Catalunya de paper”. El mateix dic d’Espanya. Espanya ja fa anys, desde 1812 que oficialment no és un conjunt de pobles units per la Providència, sinó per una Constitució (jo en dic “Dissolució”, perquè és un principi de destrucció social). I Madrid està igual de podrit que Barcelona. D’això se’n diu una apostasia, limitar l’horitzó de les persones a aquesta vida tan curta que tenim, sense tenir cap esperança sobrenatural, d’una vida més enllà de la mort. Diuen que deia Torras i Bages que “Catalunya serà cristiana o no serà“. Per molt que Catalunya sigui independent, no “serà”. Per això, la Catalunya actual i la que vindrà és una parodia burda del que ha estat el caràcter català de tota la vida, amb els defectes i virtuts de sempre, que hem vist en els nostres pares, avis, besavis. Qui guarda la verdadera història de Catalunya, qui estudia les gestes dels nostres avantpassats? Qui llegeix? Qui treballa enguany? Catalunya s’ha construit gràcies a la fortalesa de les seves famílies, el Dret civil català és prova d’això. On trobem avui “famílies” fortes, que s’estimen? La col·lectivitat d’individuus en que s’està convertint Catalunya (i Espanya) podrà soportar els moments més durs? Òbviament, si històricament a Espanya l’ha unit la fe cristiana (tota l’Edat Mitjana lluitant contra els sarraïns, després el descobriment d’Amèrica), quan manca aquesta fe, els altres lligams (economia, cultura, geografia) no són suficients per mantenir la comunió. L’egoïsme i l’orgull separen, l’amor uneix. Com en qualsevol família, on sempre hi haurà problemes, però si cadascú tira pel seu cantó, la família desapareix i els membres queden debilitats. A més a més, el nacionalisme és una degeneració del patriotisme. Per exemple, qui està darrera de l’Assamblea Nacional Catalana? Qui la promou i la finança? Per què hi ha tan d’interés en que “Catalunya sigui un nou Estat d’EUROPA”? El senyor Mas només és un titella i tots li van al darrera. Si els polítics de la Generalitat diuen que Espanya ens roba (Espanya som tots al capdavall), abans cal que deixin de robar ells i potser me’ls escolto i em permeto estudiar les xifres.

Que consti que no deixaré d’estimar una Catalunya independent, però no puc celebrar la independència.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.