Que facin un Mandela que trobaran els indígenes catalans…Post de FCBK d’una noia que porta 3 anys a Brussel·les d’assessora del grup parlamentari d’ERC:

0
6

Entenc perfectament que hi hagi gent avui decebuda, o perduda, o desconcertada. Aquí dalt a Brussel·les, però, ja fa dies que comentàvem que aquesta via, la “DUI en diferit” o la “via eslovena” era l’única opció possible. I intento explicar-vos perquè ho veig així.

La majoria de vosaltres viviu a Catalunya i analitzeu tot el procés exclusivament en clau interna. En canvi, com ja sabeu, jo ja fa més de 3 anys que visc a Brussel·les i que lidio amb la famosa “comunitat internacional”.

No vull fotre-us un rotllo excessiu així que manllevaré les paraules d’un molt bon amic i company d’aquí el Parlament que va resumir la qüestió a la perfecció: per a nosaltres, el passat 1-O va ser la gota que va fer vessar el got. A Europa, però, tot just es van adonar que hi havia un got sobre la taula.

Amb això no vull dir ni molt menys que no hàgim fet pedagogia o que no haguem parlat sobre la qüestió tantes vegades com hem pogut. Simplement que no hi havia massa orelles interessades a l’altra banda a voler entendre realment què passava a Catalunya.

“Gràcies” (i no sabeu el mal que fa escriure-ho) a la represió policial desproporcionada i extremadament violenta per part de l’Estat español el passat 1-O, Europa (i m’atreviria a dir el món) han girat el cap cap a nosaltres horroritzats i ens han mirat amb simpatia. I s’han sorprès molt negativament de l’actitud de l’estat español. I sé que costa d’entendre, ho sé, però declarant la independència amb efectes immediats hauríem perdut de cop tota aquesta simpatia (que no s’ha de menystenir en absolut). Els Verds mateixos, els nostres “aliats” aquí dalt així ens ho van dir clarament. De res serveix declarar la independència si no tens ningú que et reconegui després. I declarant-la a tots els efectes ahir ens hauríem suïcidat.

La gent aquí dalt comença a adonar-se de com és l’estat español, comença a entendre que nosaltres portem molts anys intentant trobar vies d’entesa i de diàleg i que sempre, sempre hem obtingut un no com a resposta per part de l’estat. Donem-los una miqueta més de temps per digerir-ho. Donem-los una miqueta més de temps perquè se n’adonin i perquè puguin, arribat el moment, sentir-se legitimats per donar-nos suport públic.

El missatge d’ahir d’en Puigdemont era més adreçat a la comunitat internacional (per això va fotre el rotllo de l’Estatut, etc. Nosaltres ja ens ho sabem tot això, a fora no tant, i ahir els hi va quedar clar) que a la ciutadania de Catalunya. I em jugaria un pèsol que ja hi ha hagut converses amb algun “mediador internacional” que ha aconsellat al govern anar per aquesta via.

Ara la pilota està a sobre de la teulada del govern espanyol. Si apliquen el 155, si es neguen a dialogar, si utilitzen la força, hauran perdut.

Calma, molta calma i no perdem la confiança els uns amb els altres. Recordeu el que junts, JUNTS, vam fer el passat 1-O. Tenim la victòria a tocar!!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada