La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha abandonat aquest dimarts la conferència sectorial d’educació, quan la reunió encara no havia acabat, en desacord amb la proposta de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. Rigau ha revelat que, després que ella demanés la retirada de la proposta de reforma, el ministre ha presentat un text alternatiu a l’últim esborrany, que “intentava pal·liar algun aspecte” però continua sent molt “perjudicial” per a Catalunya.
Concretament, el nou text modifica el punt que feia que no calgués examinar-se de català per superar les proves finals d’ESO i Batxillerat. Tot i això, continua tractant la llengua catalana com una matèria no troncal. “La tracta com una llengua de segona, no reconeix el tracte que sempre ha tingut, i trenca el model lingüístic de Catalunya”, ha afegit Rigau. “El ministre no m’ha sabut explicar a què responia aquesta necessitat de modificar el règim lingüístic que fixa la Llei d’Educació de Catalunya”, ha detallat.
La Generalitat s’ha aixecat abans d’hora de de la reunió amb el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, amb als consellers de totes les comunitats autònomes per presentar-los la seva última proposta de reforma educativa. La consellera Irene Rigau, que ja havia advertit que no anava a la trobada a negociar, ha plantat Wert a mitja reunió i ha assegurat en declaracions a TV3 que el ministre “no ha sabut explicar els canvis” en l’avantprojecte de la llei, que relega el català a assignatura d’especialitat i el deixa com a quarta llengua, per darrere del castellà i les dues estrangeres.
La proposta de Wert també obliga la Generalitat a escolaritzar en castellà els alumnes que ho demanin o a pagar un centre privat, si l’oferta no existeix. La consellera Irene Rigau ho veu inviable i calcula que el cost d’aquesta mesura seria d’uns 600 euros per alumne al mes.
Rigau ha explicat que, a la trobada, el Ministeri els ha fet arribar una proposta retocada, que “intentava pal·liar” alguns dels elements de l’esborrany que els va traslladar dilluns. Per exemple, sí que admetia que “el català tingués valor a les proves de final de cicle”. Això vol dir que seria obligatori examinar-se d’aquesta llengua. En canvi, segons Rigau, el text continuava donant al català tracte “de llengua vernacla, que ja saben que vol dir llengua dels súbdits o dels esclaus“.
Davant d’aquest escenari, Rigau ha optat per aixecar-se de la reunió, per mostrar el rebuig frontal a la proposta. “No vull debatre un text del qual no estic d’acord que existeixi el propi text”, ha argumentat. En cas que s’aprovi, el govern portarà el text al Constitucional.
“Respondrem legalment a aquest nou text que ens ha lliurat i posarem de manifest quecontradiu plenament l’Estatut i la LEC. És una qüestió de respecte institucional”, ha argumentat. Rigau ha advertit el ministre “que, per Catalunya, la llengua és innegociable i no podem admetre que sigui tractada d’aquesta manera”.
Més enllà de la invasió de competències que suposa, Rigau ja ha condemnat en arribar a Madrid l’estatus residual en què l’esborrany deixa el català. “Des del 1978, el català ha tingut la mateixa categoria curricular i horària del castellà, i, per primera vegada, se’ns relega a una categoria molt inferior“, s’ha queixat. Si no es fa marxa enrere, no hi haurà “col·laboració possible” amb el Ministeri, ha remarcat.
Rigau no és l’única indignada amb la proposta de reforma de la LOMCE. La viceconsellera d’Educació del País Basc, Marian Ozcariz, ha afirmat també en arribar a la trobada que l’esborrany “trenca el consens constitucional” i ha coincidit amb la consellera catalana que el text no té res a veure amb el que fins ara els havia fet arribar el Ministeri. La política basca va estar negociant amb el Ministeri fins divendres a la tarda amb un text “substancialment diferent“, ha revelat.
A Catalunya, l’oposició a l’avantprojecte va prenent forma. El president en funcions, Artur Mas, ha convocat per dimecres de la setmana que ve una cimera urgent amb els principals partits catalans que defensen l’actual model d’immersió lingüística.
Una plantada sense precedents
La plantada de Rigau en plena reunió no té precedents en l’actual govern català, però sí que hi ha hagut altres gestos de descontentament. Va ser el cas del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que va plantar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en un Consell de Política Fiscal i Financera.
També van ser simbòlics els gestos d’Artur Mas de comparèixer a la delegació de la Generalitat a Madrid després de reunir-se amb Mariano Rajoy a la Moncloa per parlar del pacte fiscal o de fer-ho al mateix Palau de la Generalitat després de la Conferència de Presidents.
El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, també farà pal·lès el seu rebuig a la proposta de Wert i no assistirà a la reunió de política universitària on està convocat.
