SALVADOR CARDÚS .Economista, professor de sociologia a la UAB i periodista. Se’n penediran, d’aquesta sentència. I tant que se’n penediran! Però no perquè algun dia els sàpiga greu el mal que hauran fet a aquestes dones i homes injustament empresonats i condemnats. Ni pel mal que hauran fet al nostre país. Se’n penediran per les conseqüències irremeiables que se’n derivaran en contra seva. No sé què tardaran a adonar-se’n, si no és que alguns potser ja ho veuen sense que, per covardia o per conservar vells privilegis i no perdre’n de nous, s’atreveixin a reconèixer-ho. Però tant els que ja ho veuen com els que encara estan encegats d’odi patriòtic se’n penediran.També se’n penediran els qui hagin relativitzat la gravetat de la sentència. Encara pitjor, se’n penediran els que l’hagin justificat dient que “estaven avisats” o que “s’ho van buscar”. I se’n penediran els que acatin aquest sistema judicial criminal-patriòtic dient-nos que la sentència s’ha de complir i que, en tot cas, ja veurem si se’ls indulta amb condescendència. Si jo fos d’aquests, la camisa no em tocaria la pell. Apuntar-se ara a una victòria judicial injusta, tan pírrica com covarda, els acabarà deixant en un molt mal lloc si volen participar en un futur de llibertat en aquest país.Em sembla obvi que també es penediran de la sentència els qui per por abaixin el cap amb arguments d’ordre arnat. Que si cal preservar l’economia –una economia sistemàticament maltractada per l’Estat–; que si cal protegir les institucions –unes institucions postautonòmiques intervingudes a les quals no deixen governar–; que si cal tornar a la política –com si només fos política la que passa pel corró de l’ statu quo autoanomentat “constitucional”–, o que si no hauríem de plantar cara a la injustícia fins que no siguem majoria –com si la defensa dels drets civils més bàsics no tingués sentit encara que, com tantes vegades, hagi començat sostinguda per una sola veu.Tampoc no tinc dubtes que se’n penediran els qui frivolitzen sobre les possibles respostes, rient-se de la força de la gent al carrer. Se’n penediran els qui consideren que les mobilitzacions no serviran de res, que són gresques inútils. I els qui suggereixen que hi ha dreceres més eficaces, es penediran de la sentència perquè els posarà davant del mirall de les seves fanfarronades de saló, fetes des del sofà, sense ni el més mínim sentit de la realitat. Torneu a escoltar els al•legats finals de qualsevol dels empresonats ara que ja sabem quin és el càstig que han de carregar per les seves decisions –les de Josep Rull, de Jordi Turull, de Jordi Cuixat…–, i atreviu-vos a dir-los a la cara que ens prenien el pel, que són culpables de no haver previst la brutalitat de l’Estat o que en el fons volien fer fracassar la independència.Les sentències d’ara, i les que voldran seguir dictant, seran una càrrega enorme, insuportable, per a tothom qui les aplaudeixi, hi contemporitzi, les minimitzi o les escarneixi. El sentit futur de les sentències no és el que ara se’ls donarà, un sentit pensat des de la perspectiva dels qui avui són guanyadors provisionals d’aquesta batalla. El present serà escrit pel futur. Perquè els fets seguiran sent els fets, però el sentit que prenguin dependrà d’on ens hagin dut. I es pot guanyar o es pot perdre, i tant, però en el pitjor dels casos, si l’independentisme no se’n sortís de moment, també entre els vencedors hi hauria els seus vençuts, que ja no podrien amagar de quina mena de victòria haurien estat còmplices.El penediment, els diversos penediments, es produiran a mesura que s’acosti el final d’aquesta història, tant si és a prop com si cal que passi una generació més per tancar-la definitivament. Espanya sempre ha arribat tard a l’hora d’impedir les seves derrotes territorials, i ara els tornarà a passar el mateix. Se’n penediran, de la sentència, quan vegin fins a quin punt el seu acte venjatiu haurà fet avançar Catalunya en el camí cap a la independència.Se’n penediran. Però ja hauran fet tard.
font: https://www.ara.cat/opinio/Salvador-Cardus-Sen-penediran_0_2325367607.html
SALVADOR CARDÚS .Economista, profesor de sociología en la UAB y periodista. Se arrepentirán, de esta sentencia. Por supuesto que se arrepentirán! Pero no para que algún día les pese el mal que habrán hecho a estas mujeres y hombres injustamente encarcelados y condenados. Ni por el mal que habrán hecho en nuestro país. Se arrepentirán por las consecuencias irremediables que se derivarán en su contra. No sé qué tardarán en darse cuenta, si no es que algunos quizás ya ven sin que, por cobardía o por conservar viejos privilegios y no perder de nuevos, se atrevan a reconocerlo. Pero tanto los que ya ven como los que todavía están cegados de odio patriótico se penediran.També se arrepentirán quienes hayan relativizado la gravedad de la sentencia. Aún peor, se arrepentirán los que la hayan justificado diciendo que “estaban avisados” o que “se lo buscaron”. Y se arrepentirán los que acaten este sistema judicial criminal-patriótico diciéndonos que la sentencia se debe cumplir y que, en todo caso, ya veremos si se les indulta con condescendencia. Si yo fuera de estos, la camisa no me tocaría la piel. Apuntarse ahora a una victoria judicial injusta, tan pírrica como cobarde, los acabará dejando en un muy mal lugar si quieren participar en un futuro de libertad en este país.En parece obvio que también se arrepentirán de la sentencia quienes por miedo bajen la cabeza con argumentos de orden apolillado. Que si hay que preservar la economía -una economía sistemáticamente maltratada por el Estado-; que si hay que proteger las instituciones -unas instituciones postautonòmiques intervenidas en las que no dejan gobernar-; que si hay que volver a la política -como si sólo fuera política la que pasa por el rodillo del statu quo autoanomentat “constitucional” -, o que si no deberíamos hacer frente a la injusticia hasta que no seamos mayoría -como si la defensa los derechos civiles más básicos no tuviera sentido aunque, como tantas veces, haya comenzado sostenida por una sola veu.Tampoc no tengo dudas que se arrepentirán quienes frivolizan sobre las posibles respuestas, riéndose de la fuerza de la gente en calle. Se arrepentirán quienes consideran que las movilizaciones no servirán de nada, que son juergas inútiles. Y quienes sugieren que hay atajos más eficaces, se arrepentirán de la sentencia para que los pondrá frente al espejo de sus bravuconadas de salón, hechas desde el sofá, sin el más mínimo sentido de la realidad. Vuelva a escuchar los al • alegados finales de cualquiera de los encarcelados ahora que ya sabemos cuál es el castigo que deben cargar por sus decisiones -las de Josep Rull, de Jordi Turull, de Jordi muslos … -, y atrévete a decir -los en la cara que nos tomaban el pelo, que son culpables de no haber previsto la brutalidad del Estado o que en el fondo querían hacer fracasar la independència.Les sentencias de ahora, y las que querrán seguir dictando, serán una carga enorme, insoportable, para todo aquel que las aplauda, hay contemporizar, las minimice o escarnio. El sentido futuro de las sentencias no es lo que ahora se les dará, un sentido pensado desde la perspectiva de los que hoy son ganadores provisionales de esta batalla. El presente será escrito por el futuro. Para que los hechos seguirán siendo los hechos, pero el sentido de que tomen dependerá de donde nos hayan llevado. Y se puede ganar o se puede perder, y tanto, pero en el peor de los casos, si el independentismo no se saliera de momento, también entre los vencedores habría sus vencidos, que ya no podrían ver claramente la clase de victoria habrían sido còmplices.El arrepentimiento, los diversos arrepentimientos, se producirán a medida que se acerque el final de esta historia, ya sea cerca como si es necesario que pase una generación más para cerrarla definitivamente. España siempre ha llegado tarde a la hora de impedir sus derrotas territoriales, y ahora los volverá a pasar lo mismo. Se arrepentirán, de la sentencia, cuando vean hasta qué punto su auto vengativo habrá hecho avanzar Cataluña en el camino hacia la independència.Se’n arrepentirán. Pero ya habrán hecho tarde.
SALVADOR CARDÚS. Economist, professor of sociology at the UAB and journalist. They will be sorry, of this sentence. And so much that they will regret it! But not because one day you know the wrong the evil they will have done to these women and men unfairly imprisoned and convicted. Not because of the bad things they have done in our country. They will be sorry for the irremediable consequences that will be derived against them. I do not know what they will take to realize, if it is not that some may already see it without, for cowardice or for keeping old privileges and not losing new ones, they dare to recognize it. But both those who already see it and those who are still blinded by patriotic hatred will regret it. They will also regret those who have relativized the seriousness of the sentence. Even worse, those who have justified it will be sorry to say that they “were warned” or “they were looking for it”. And those who accuse this criminal-patriotic judicial system will be penalized, telling us that the sentence must be complied with and that, in any case, we will see if they are indulged in condescension. If I were these, the shirt would not touch my skin. Joining an unfair judicial victory, as pyrrhic as cowardly, will eventually leave you in a very bad place if you want to participate in a future of freedom in this country. It seems obvious to me that you will also regret the sentence for those who abate the head with arnous argument arguments. That if it is necessary to preserve the economy – a systematically abused by the State; that if it is necessary to protect the institutions – some post-economic institutions intervened to which they do not let govern; that if it is necessary to go back to politics – as if it were only political that goes through the roll of the status quo, self-notified “constitutional” – or that if we should not face injustice until we are not a majority – as if it were the defense of the most basic civil rights did not make sense even though, as many times, it has begun sustained by a single voice. Nor do I have doubts that those who frivolize about the possible answers will regret it, laughing at the strength of the people at Street. Those who believe that the mobilizations will be of no use, who are worthless freedoms will regret it. And those who suggest that there are more effective shortcuts will regret the sentence because it will put them in front of the mirror of their salute fanfare, made from the couch, without even the slightest sense of reality. Listen again to the final allegations of any of the imprisoned now that we already know what the punishment they have to pay for their decisions – those of Josep Rull, of Jordi Turull, of Jordi Cuixat … -, and daring to say -they were in the face that took our skin, who are guilty of not having foreseen the brutality of the State or that in the end wanted to make the independence fall. The sentences of now, and those that they will want to continue dictating, will be one enormous burden, unbearable, for everyone who applauds them, hardships them, minimizes them or insults them. The future sense of the sentences is not what will now be given to them, a sense thought from the perspective of those who are today provisional winners of this battle. The present will be written for the future. Because the facts will continue to be the facts, but the meaning they take will depend on where they took us. And it can be won or can be lost, and so much, but in the worst case, if independence does not leave at the moment, also among the winners there would be their defeats, that they could no longer hide what sort of Victory would have been complicit. The repentance, the various repentance, will occur as the end of this story approaches, whether close or another generation to end it definitively. Spain has always come late in preventing its territorial defeats, and now the same will happen again. They will be sorry, of the sentence, when they see to what extent their vengeful act will have made Catalonia progress in the path to independence. They will regret it. But they will be late.
