(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA -UNA CLASE DE HISTORIA CATALANA- MAS COMENTARIOS SOBRE LA SOBIRANIA FISCAL I INDEPENDÈNCIA

0
305


 

Al seu torn de paraula, Jordi Fornas, ha començat amb un petit preludi sobre Catalunya i la falsificació històrica premeditada que hi ha hagut al seu voltant per amagar la nostra grandesa com a poble, per tal de fer-se-la seva i ocultar un robatori després anomenat espoli. Fornas ha continuat explicant que “vaig decidir exercir la Sobirania Fiscal al meu poble, i després dur-la a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), amb la voluntat que aquesta pràctica s’estengués als seus més de 650 municipis”. Contràriament a la importància d’aquest fet, Fornas ha apuntat que “els mitjans de comunicació ho van silenciar i és sospitós que no hi hagi massa pressa en aplicar-ho arreu, exemple del qual en seria el president de l’AMI, Vila d’Abadal, qui encara sorprenentment no ingressa els impostos a l’ATC”. El solidari ha explicat que “poc després de dur la Sobirania a l’AMI, des de CiU es van acuitar a fer-me una moció de censura a Gallifa per treure’m l’alcaldia”. Com a punt i final, Fornas ha animat al públic exhortant a què “som una nació, tenim dret a decidir i decidirem!”.
Conferència a Torroella de Montgrí per tal d’explicar la sobirania fiscal i l’independentisme municipal. L’acte el va presentar Jordi Masferrer, coordinador de SI al Baix Empordà, i Jordi Fornas, exalcalde de Gallifa i promotor de la Sobirania Fiscal als ajuntaments catalans. Masferrer, abans de presentar el conferenciant, va fer una crítica a la recent votació de la moció de Sobirania Fiscal a Torroella de Montgrí.

jordi-fornas-INDEPENDENCIA CATALANA

Jordi Fornas i Prat (Barcelona, 22 de maig de 1952) és un polític independentista, periodista i antic pilot de motociclisme català. Al llarg de la seva vida ha obtingut notorietat pública en dues etapes concretes: la primera, durant la dècada de 1990, quan destacà en competicions internacionals de velocitat amb motocicletes antigues (conegudes com a “clàssiques”) i la segona a partir del 2011, quan assolí la batllia de Gallifa, Vallès Occidental, encapçalant una candidatura de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI). D’ençà d’aleshores, ha esdevingut un dels protagonistes de l’actualitat política catalana.

Algunes iniciatives seves que han aconseguit ressò mediàtic són la campanya d’insubmissió fiscal a Espanya (Gallifa ha estat el primer consistori a practicar la sobirania fiscal i ingressar els diners a l’Agència Tributària Catalana) o la resposta a la imposició dels símbols espanyols als municipis, consistent a penjar únicament una bandera espanyola d’un pam a la façana de l’ajuntament. A l’assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que es celebrà a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013 va presentar una moció on demanava que tots el municipis es declaressin “territori lliure i sobirà” i fessin “sobirania fiscal”, cosa que l’assemblea aprovà per unanimitat.

El 30 de març de 2013, Jordi Fornas perdé la batllia després que CiU presentés una moció de censura aprofitant que SI havia quedat en minoria al consistori. Malgrat tot, continua a l’oposició dins l’ajuntament amb el seu company de partit, Joan Font.

Declaracions de Jordi Fornas.

Compatriotes,
El projecte d’alliberament nacional es troba en via morta.
Després de la multitudinària manifestació de l’any passat, es fa cada cop més evident que els polítics en qui el poble català va dipositar la seva confiança per a caminar cap a un Estat Propi no troben el camí i van donant voltes al mateix discurs del “dret a decidir” i “la consulta” però sense decidir res, ni cap intenció de fer res per avançar.
Continuen esperant que l’Estat els permeti fer aquest referèndum que s’havia de fer “sí o sí” però que no arriba… ni arribarà! Sense alternativa… enganxats a l’imperi que s’enfonsa econòmicament (moralment ja ho estava, però encara se supera) i ens arrossega a la ruïna absoluta i a la degradació cultural.
El poble català va parlar ben clar: volem la independència i ser un nou Estat d’Europa.
Ja és ben sabut que als catalans ens agrada fer les coses bé, però més important que fer-les bé és fer-les, sobretot quan estem parlant del futur del país que abasta des del futur dels nostres fills al benestar dels nostres avis i passa per guanyar-nos la vida dignament, sense que ens robin, ens enganyin, ens manipulin i ens faltin al respecte. I ja no podem esperar més!
L’any vinent es compliran els tres segles d’aquells fets que són la causa directa d’aquesta situació, que tant de dolor, sang, injustícia i patiment ens ha portat durant tot aquest període, fosc, de la nostra història.
Cap altre poble a Europa no ha patit ni ha resistit tant de temps els efectes d’una derrota com aquella, i ara tindrem una nova oportunitat per recuperar la llibertat. Generacions senceres han lluitat per aconseguir-la. Ara ens toca a nosaltres i no els podem fallar. M’estic referint a les eleccions europees del 2014, concretament del 25 de maig del 2014.
Us plantejo una candidatura plebiscitària que sigui legitimada pel vot del poble a les urnes amb l’objectiu de declarar la independència si obté la majoria necessària.
Potser pensareu que això és molt difícil en tractar-se d’unes eleccions d’àmbit europeu però és precisament aquest àmbit el que ho fa possible.
D’una banda, limita la capacitat d’actuació de l’Estat per impedir-ho, en no ser-ne ni el convocant ni el destinatari.
També permet que aquest plebiscit es pugui estendre a tots els Països que formen la Nació Catalana en ser les candidatures de circumscripció única a tot l’Estat.
Tots els catalans que resideixen fora del país, sigui a Espanya, com fora de la UE (els residents a la UE voten al país de residència) podran participar-hi.
Una llista idèntica es podrà presentar a l’Estat veí per tal de poder estendre el procés als territoris annexats a França, així per primera vegada es podrà fer un plebiscit d’independència a tots els Països Catalans.
En tractar-se d’un procés electoral pel qual no hem de constituir el nostre Parlament ni decidir qui ha de governar el país (o l’Estat), això permet fixar l’objectiu en el punt que més ens preocupa i ens interessa, sense interferències ni condicionants d’altra mena.
Aquesta proposta és molt ambiciosa, però precisament per això ha de motivar els nostres per no deixar passar l’oportunitat amb aquell pensament de “no vindrà del meu vot” perquè no hi haurà cap vot prescindible i trigarem anys a tenir una altra oportunitat semblant.
Sóc conscient de la dificultat de tirar endavant aquesta proposta, però precisament per això plantejo la campanya a un any vista, per poder arribar al màxim nombre de ciutadans, donada la magnitud de l’objectiu i les mides (reduïdes) de les associacions que donen suport al projecte, però segur que ben aviat se n’hi afegiran moltes d’altres. Hores d’ara no hi ha cap partit polític que hi doni suport, però la porta resta oberta a tota mena d’associacions, partits i organitzacions que estiguin disposats a acceptar els deu punts programàtics de la coalició UDIC que és com s’anomena el projecte i futura candidatura: Units per Declarar la Independència Catalana.
La campanya divulgativa haurà de fer-se principalment a través dels nous mitjans de comunicació digitals (web, facebook, twitter, blogs, you tube, etc.) a través del domini d’internet que ja hem registrat: udic.cat i sense oblidar els mitjans més tradicionals.
El finançament necessari esperem obtenir-lo amb aportacions populars que tindran una contrapartida: en assolir la independència, els noms dels col•laboradors els gravarem en uns murs que erigirem a tots els pobles i ciutats del país on quedaran per a record de generacions futures: seran els Murs de la Llibertat.
Així com en altres països tenen els monuments als caiguts, nosaltres tindrem els monuments als aixecats.
És prou evident que aquest projecte l’haurem de fer avançar entre tots els qui volem que la nostra nació esdevingui un Estat lliure i independent sense limitacions de cap mena.
Per tant, convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a fer-se’l seu i entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional aquest proper 2014 canviant el sentit d’aquesta data tant (fins ara fatalment) emblemàtica.
Estem convençuts que, el 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència! Cosa que ens comprometem a fer, tant si és amb l’acord del Govern i del Parlament que pertoqui, com si no s’hi avenen.
No demanem el “dret a decidir” nosaltres som una nació i tenim dret a decidir, volem decidir i ho farem!

Visca la Nació Catalana Lliure!!

Jordi Fornas
Països Catalans, 14 de juny del 2013
(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA
1 – UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.

2 – UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.

3 – UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.

4 – UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.

5 – UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.

6 – UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.

7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.

8 – UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.

9 – UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.

10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.

Visca la Nació Catalana Lliure !!

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.