Fill
, què hi fas a Polònia
"Àvia,mare
dona....Tinc un garbuix al cap que no m´aclareixo. És una
sensació estranya, com d´estar flotant, com de ser dues persones
alhora, o potser tres..."
Tot recorrent el país que ha acollit el meu fill constato la distància.
Jo vull entendre´l ,vull respectar la seva manera de pensar, de
sentir, malgrat a vegades no compartir-la...
I penso que el vaig parir una tarda del mes de maig, fa més de
vint anys...I ara és un home, pare de família que, vencent
moltes dificultats, porta a passejar a la mare, l´avia dels seus
fills, per primera vegada.
Així ens parla Montserrat Cornet mentre ens porta cap a Polònia,
país llunyà i proper, alhora. La Montserrat ens introdueix
també, com en els seus anteriors llibres, en el seu món,
ple d´humanitat, sentiments i amor.
La seva prosa és viva, realista i col.loquial. La seva lectura
és fluida, interessant i amena.
L´escriptora assoleix l´equilibri en l´intent d´objectivitzar
els dos països: l´ambient social, la vida materialment rica-en
general- de la nostra ciutat i la vida materialment pobre però
espiritualment rica dels polonesos.
On és el punt just?- es qüestiona.
Els lectors es plantejaran aquesta i altres preguntes mentre recorren,
amb ella, aquest bell país que és Polònia.
|
|