Segons el mite grec, Europa va ser raptada per un toro blanc, que de fet era Zeus.
Zeus era el pare, del Déus i dels homes, autoritari però protector, que tenia molts títols diferents, com ara Xenio, patró de la hospitalitat i vengador de qualsevol injustícia comesa a estranys, o Horquio, el vigilant dels juraments, o Agoreo, que vigilava la honestedat dels negocis a l’Agora o Eleuterio, el portador de la llibertat.
I ara me’n adono de que si. El mite d’Europa és veritat. Europa ha estat raptada! Però, per Zeus? Que li ha passat a Zeus? Qui és ara en realitat Zeus? Ha perdut tots els seus títols?
Hospitalitat? vengador d’injustícies? juraments, se suposa que de moral i ètica?, honestedat en els negocis? portador de la llibertat?
No, el Zeus d’ara és tot lo contrari! Qui o què deu ser ? Del original només li queda el tro i el llamp, que servien per demostrar el seu poder, però que ara només serveixen per fer mal.
I jo només se que aviat seré avia, que tindré una neta preciosa que naixerà en aquesta Europa segrestada.
I em sento trista, decepcionada, impotent, deprimida.
Autora: Núria Bordas
Professora de música
