Excelsium – el veterinari català Joan Cunill inventa l’elixir de la vida eterna

0
268

El nom potser no els dirà res, però si hi afegim l’elixir de la vida eterna, la cosa canvia. És el que promet el creador, el veterinari català Joan Cunill. Ho han llegit bé, un veterinari. El producte miraculós de la seva invenció és una barreja de proteïnes extretes de l’embrió d’ou fecundat de gallina. Un ampli reportatge publicat fa just una setmana al diari Ara (10/04/11, pàg. 22-23) en feia cinc cèntims. Resumint-ho, estem davant la font de l’eterna joventut en una xeringa (és el que hi ha, de moment) de 6 ml, a 1,5 € la dosi. Mentre la comunitat científica es mostra cauta, per no dir directament escèptica, i demana/espera anàlisis i proves científiques –valgui la redundància– contrastades per pronunciar-se, el selecte grup de clients i clientes (uns 600) que fins ara estan seguint el tractament se’n mostren encantats.

 

Al carrer Major de Sarrià hi ha la clínica veterinària on Joan Cunill, veterinari i expert en embriologia, elabora “l’elixir d’ou”, un comple-ment nutricional amb què ell garanteix que es pot viure eternament.

Assegut a la seva consulta, insensible a la fortor dels animals que són tractats allí, amb un posat tranquil i seriós, Cunill m’assegura: “Si et prens l’elixir diàriament, viuràs eternament amb el mateix aspecte que tens ara, el d’un home sa de 33 anys”.

En escoltar això, la reacció natural és de perplexitat. Però el seu in-vent, encara en proves, assegura que ja l’estan consumint 600 perso-nes, moltes d’elles famosos de la societat catalana i espanyola.

Anna Garriga és una de les més destacades relacions públiques de Barcelona i la sòcia de Cunill en el projecte de comercialització de “l’elixir d’ou” o Excelsium, encara no han decidit quin dels dos noms serà la marca comercial.

Mentre Cunill em descriu com han estat els anys d’experimentació, Garriga prepara una capsa isotèrmica on empaqueta una seixan-tena de dosis de l’elixir que ha de portar a una de les seves clientes de referència, Diana Garrigosa, la dona de l’expresident Pasqual Maragall.

“Fa cosa d’un any que m’ho prenc i puc dir que he recuperat molta energia. El meu marit no s’ho vol prendre; potser els homes són més incrèduls. Quan puc, li cuino alguna cosa amb l’Excelsium, però poques vegades menja a casa. És una llàstima”, explica Garrigo-sa. Qüestionada per si creu que l’elixir pot fer viure eternament, Garrigosa somriu i conclou que ella no vol ser eterna: “Hi ha un mo-ment en què et canses”.

La història de “l’elixir d’ou” apareix a la llum pública amb un article que l’actriu Sílvia Bel va publicar a l’edició de l’ARA del 25 de març: “Segons aquesta persona [Cunill] i tantes d’altres que el secundaven en aquella mateixa festa d’alta alcurnia barcelonina, el seu invent meravellós és capaç de frenar radicalment l’envelliment.

De mica en mica he sabut que hi ha persones que paguen un dineral per aquestes diguem-ne xeringues bevibles de l’eterna joventut.

Jo mateixa en tinc una bossa al meu congelador, que per cert ja deu haver caducat, regalada pel mateix Dr. Jekyll en un intent fallit d’eternitzar-me”. Uns dies més tard, la redacció de l’ARA va rebre una carta firmada per “Joan Cunill Aixelà (veterinari)”: “Jo sóc Dr. Jekyll.

Certament el senyor Punset té raó: «No està escrit enlloc que m’hagi de morir». En el codi genètic només està escrita la mort cel·lular programada, no la mort de tot l’organisme pluricel·lular. […]

Per aconseguir aquesta fita, com molt bé va entendre Sílvia Bel, cal que el nombre de cèl·lules que perdem per la mort cel·lular es regenerin constantment restaurant l’harmonia cel·lular i funcional perduda. I això ho aconseguirem mitjançant el pool de proteïnes reguladores del creixement que busquem en l’elixir d’ou”.

Joan Cunill és un veterinari de la part alta de Barcelona especialment reconegut per les seves investigacions en la lluita contra el brom ( moquillo ). La seva família és coneguda per la marca d’orfebreria Cunill, fundada el 1916 per Pedro Cunill Vidal. Cunill és el que se’n diu una marca “de tota la vida” per guarnir les cases benestants de Catalunya.

Anna Garriga està vinculada per amistat i família amb els més importants polítics i empresaris del país. Tots aquests contactes i els problemes de salut que tots dos han patit els van motivar a ser, ja fa més de vuit anys, “els primers animals amb dues potes que van experimentar amb l’Excelsium”, diu Garriga.

Després de 8 anys experimentant amb animals que eren tractats a la clínica, ara ja en fa 4 que ho proven éssers humans. Cunill assegura que produeix actualment 20.000 unitats mensuals de 6 ml. per a unes 600 persones, la majoria de Catalunya però també d’Espanya i fins i tot d’altres països.

Gràcies al boca-orella entre aquests clients hi hauria empresaris, figures de les més altes instàncies polítiques catalanes, del món de la cultura i també membres de l’equip tècnic del Barça.

Garriga té un càncer de pulmó i assegura que la seva vitalitat i el fet de no tenir efectes secundaris pel tractament contra el càncer són resultat de les 10 dosis diàries que pren de l’elixir. Cunill, de 50 anys, explica que fa una dècada, just abans de començar a prendre’s les primeres proves de l’elixir, era gras i calb; avui és tot el contrari.

“L’elixir d’ou” és una combinació de proteïnes extretes de l’embrió d’ou de gallina fecundat. “El nostre organisme guanya i perd cèl·lules. La diferència respecte als productes contra l’envelliment és que l’elixir d’ou no busca només aturar l’oxidació del cos; el que hem aconseguit és que les proteïnes que fan créixer el pollastre regenerin el nostre cos.

Som davant d’un nou paradigma en ciència: aturar l’envelliment. De fet, hi ha organismes, com les cèl·lules del càncer, que ja es reprodueixen indefinidament. Com diu Eduard Punset, no està escrit científicament que el nostre organisme no es pugui regenerar. La gent que s’ho pren pot morir, però d’un accident”.

El periodista Julià Peiró pren l’elixir des de fa quatre anys. Té un càncer genètic de pulmó. Abans de saber que era genètic, es va sotmetre a sis sessions de quimioteràpia i els metges es meravellaven de l’absència d’efectes secundaris pel tractament, assegura Peiró: “Diuen que ho he superat tan bé perquè em prenc l’Excelsium. La meva parella, des que s’ho pren, ara fa dos anys, ja no té problemes de colesterol. I per a la pell també ens va bé. Fins i tot he vist un gos i un gat que s’ho prenen, cadascun de 22 anys d’edat, saltant amb tanta energia!”

L’objectiu de Cunill és rebre la llicència per comercialitzar-ho amb el segell d'”aliment nou ( novel food )”. Segons la legislació de la UE, els aliments nous són els que tenen components modificats genèticament, aliments “amb una estructura primària nova o modifica-da”, obtinguts a partir de “microorganismes, fongs o algues” o aliments sotmesos a un “procés de producció no habitual, que provo-quen per la seva composició canvis significatius en el seu valor nutritiu”.

Des del 1997, només uns 270 productes han rebut l’aprovat de la UE per ser comercialitzats com a novel food. Per aconseguir-ho, Cunill i Garriga han contractat l’empresa d’investigació Nutren-Nutrigenomics, pertanyent a la Universitat de Lleida. Nutren analitza el ventall de propietats de l’elixir i redacten la descripció científica completa del producte.

El document oficial que va aprovar la patent el gener passat descriu l’elixir com: “Un complement alimentari per a la prevenció de la caiguda dels cabells. Per altra banda, la seva composició farmacèutica pot ser utilitzada com a medicament per a tractaments antidegeneratius”.

El preu actual és d’1,5 euros per dosi i el consum mitjà recomanat és de tres dosis diàries per a majors de 30 anys. Cunill es mostra confiat que en qüestió d’un mes ja podran tenir el vistiplau administratiu per comercialitzar-ho. Abans, però, ultimen un empaquetatge i un mètode per administrar l’elixir que no sigui amb una xeringa.

També volen afegir gustos al producte per fer el que sigui més agradable. Garriga assegura que estan dialogant amb la fundació Alí-cia, de Ferran Adrià, per donar a conèixer l’elixir.

Una exconsellera de la Generalitat que ha provat l’elixir indica que el producte “ha de funcionar per força perquè prové d’un organis-me en fecundació, i això té una qualitat alimentària extraordinària”.

De totes maneres, aquesta política dubta que sigui tan fàcil de comercialitzar, sobretot pels requisits que suposa conservar un aliment tan delicat com és l’ou.

 

Els científics qüestionen
l’eficàcia de l’elixir d’ou
No n’hi ha prou amb lamàgia dels
resultats i cal estar segur que no es
ven fumabans de generar expectatives.
Són dues de les crítiques
científiques a la promesa d’un elixir
per a la joventut eterna.
tica de la Universitat de Barcelona
DavidBuenoexplica, enaquest sentit,
que va quedar sorprès amb la
lectura, aquest diumenge, de
l’anuncide l’elixird’ouique ràpidament
es va posar a analitzar-ne les
possibilitats. La seva conclusió és
contundent: no hi creu.
Comun bistec
Enprimer lloc argumenta ladificultatquetéaquestpreparatper
sobreviure,
uncopconsumit,al’acciódels
àcids ambelsquals entra encontacte
a l’aparell digestiu, que, segons
Bueno, anul·lenla capacitat regenerativa
que podria tenir l’embrió fecundat
i redueix l’elixir a proteïnes
comles que podria tenir un bistec.
Per salvar aquesta barrera de resistència
a l’estómac, comfaper exemple
l’antibiòtic, explica que el producte
s’hauria de digerir amb alguna
capadeprotecció.Lapossibilitat
d’injectar-lo –no contemplada per
Cunill– té encaramésmal pronòstic,
perquè segons aquest professor
és fàcil que generi al·lèrgies i que
fins i tot pugui accelerar el creixement
cel·lular i generar tumors.
Quedaria també el problema de la
regeneració de cèl·lules cerebrals.
Pere Puigdomènech, professor
del Consell Superior d’Investigacions
Científiques, iMagda Rafecas,
professoradeNutricióiBromatologia
de la Universitat de Barcelona,
neguenla validesa del producte ino
volen entrar a la discussió fins que
no hagi seguit els canals científics
necessaris. Puigdomènech apunta,
a més, que fa anys que treballen per
endarrerir l’envelliment de determinades
cèl·lules ique“ésunprocés
difícil, perquè el cos estàmolt regulat
i no hi ha dreceres”.
e
MARIA ORTEGA
BARCELONA. La promesa de vida
eterna que va llançar, a través de les
pàgines d’aquest diari, el veterinari
i expert en embriologia Joan Cunillha
remogut la comunitat científica,
que posa en dubte la conveniència
d’afirmacions de tanta contundència
que puguin generar
falses esperances en determinats
sectorsdepoblació.Elpuntd’acord
del qual parteixen totes les seves
opinions és el fet de començar a
anunciar les propietats de l’elixir
abansdel reconeixementde laUnió
Europea ide generar falses expectatives.
Tot i el vot de confiança, exigeixen
veure proves i resultats, ja
que la vida eterna i la joventutprorrogada
són dues idees que sempre
tenen compradors i que, de forma
periòdica, comptenambalguna fórmula
revolucionària que assegura
garantir-les.Exigeixenl’acceptació
de l’AutoritatEuropeadeSeguretat
Alimentària (EFSA) i l’aprovacióde
la Unió Europea per a la comercialització,
punt que ja s’està gestionant
a través de l’empresa d’investigació
Nutren-Nutrigenomics.
Esquivar les lleis de la recerca
Elsmésdevuitanysd’experimentació
i els resultats que segons Cunill
avalen l’elixir d’ou no han de servir
peresquivarels caminshabitualsde
la investigaciócientífica,quedemana
lapublicacióde les condicions en
què s’ha fet l’experimentació i la
contrastaciódels resultatsper la comunitat
científica, segons remarca
FernandoGiráldezdesdeldepartament
de Ciències Experimentals i
delaSalutdelaUniversitatPompeu
Fabra.Permoltqueentreels consumidors
que s’hi han apuntat hi hagi
personalitats de l’elit catalana,
comara la dona de l’expresident
de la GeneralitatMaragall, Diana
Garrigosa.
Giráldez, tot i admetreque és
fàcil que l’elixir tingui propietatsbeneficiosesperal’organisme,
posa en dubte que es pugui
vendre l’eternitat enpetitesdosisambaquestproducte.
L’elixir
vede la combinaciódeproteïnes
extretesde l’embriód’oude gallina
fecundat que, segons Cunill,
permet la regeneració constant de
les cèl·lules. O el que és el mateix,
per dir-ho a mode de gran titular:
aturar l’envelliment.
Aquesta acció-reacció no ha recollit
per ara gaires bones paraules
entre la comunitat científica aliena
al llançament–sobretot lapart referida
amillores en gentmalalta–. El
professordeldepartamentdeGenè-
Rakosnik pren l’Excelsiumperquè creu que li aporta vitalitat i
energies suplementàries que no són d’efecte placebo. CRISTINA CALDERER
Els experts exigeixenmés proves i el vistiplau de laUE,

Rakosnik pren l’Excelsiumperquè creu que li aporta vitalitat i
energies suplementàries que no són d’efecte placebo

La comunitat científica ha
rebutambescepticismeel
reportatge publicat a
l’ARA del 10 d’abril sobre
els possibles efectes antiinflamatoris
i antienvelliment del
component alimentari que estaria
causant furor entre les classes benestants
catalanes.Peròelpare científicde
l’elixird’ou, el veterinariJoan
Cunill, va assegurar ahir que dos
metges de la Clínica Teknon i de la
Dexeus es van presentar a primera
hora delmatí a la seva clínica veterinària
per parlar del seu producte.
“S’ha creat una gran expectativa.
Avui ja n’hemproduït
prop de 800 unitats –la
producció mensual habitual
ésde20.000dosis–.
El món acadèmic
està a l’espera dels informes
de conclusions
deNutren, l’empresade
laUniversitat
de Lleida que està
treballant la
descripció científica
necessària perquè
l’Excelsium sigui
aprovat comercialment
a la UE coma
producte d’alimentació
especial, sota el segell
“novel food”. Mentrestant,
la companyiaque
desenvolupa l’Excelsium,
propietatdeCunill i la seva sòcia,
l’empresària i relacions públiquesAnnaGarriga,
rep el suport
d’algunsmetges ipersonalitats que
hanexperimentat amb l’elixird’ou.
Helena Rakosnik, dona del presi-
Tres
dosis de
l’elixir d’ou
o Excelsiumque
pomou Cunill. MANOLO GARCÍA
Els clients de Cunill
creuen que els funciona
dent de la Generalitat, ArturMas,
va confirmar ahir que fa quatre
anys que s’ho pren: “M’aporta vitalitat
i unes energies suplementàries
quem’han demostrat que tenen
un efecte en persones sanes que no
és placebo”. Marmen Tapia, dona
delprestigiós cirurgiàplàsticAntonio
Tapia, també confessa consumir
de tres a quatre dosis d’Excelsium
al dia des de fa més de dos
anys: “Em sento molt àgil; patia
d’artrosi i ara s’ha aturat. Puc portar
tacons i que no emfacimal l’esquena”.
MarmenTapia explica que
s’ho prenen altresmetges de l’Institut
Tapia de cirurgia plàstica i estètica,
i que el seu marit ho havia
consumit però que, permandra, ho
ha abandonat durant un temps.
Proves enmedicina esportiva
Jordi Surós ésmetge especialitzat
en traumatologia esportiva a Girona.
Des de fa gairebémig any experimenta
amb l’Excelsiumamb vint
pacientsque tenengreus lesionsdel
sistemanerviós: “Alprincipihovaig
acceptar ambmolta cautela,perquè
no anava acompanyat de cap informe
de conclusions científiques. Ho
vaig voler provarambpacientsamb
patologies irreversibles, els quals
vaigdemanarabans sivolienformar
partde laprova.La conclusióésque
l’Excelsium ha tingut un resultat
clínic molt positiu”.
Surós, que és director del centre
de medicina esportiva Sportcat,
sosté que ha detectat que l’Excelsiumpotenciaelsefectesenels
tractaments
de diatèrmia –un sistema
que augmenta la temperatura en el
moviment vascular i que promou
l’absorcióde la inflamacióinterna–.
Surós afirma que els pacients –i els
esportistes que cuida– demostren
que tenenmés energia,milloren la
percepciói l’equilibri. Surós és cautelós
iavisaquenoseguiràgairemés
temps amb les proves fins que l’elixir
no rebi el suport legal total.

’elixir de l’eternitat i l’alquimista
Posted on abril 12, 2011

Diumenge passat, 10 d’abril, el diari ARA treia un reportatge a dues pàgines (!) sobre un veterinari–Joan Cunill, cognom que predestina– i expert en embriologia barceloní que assegura haver preparat un elixir que atura l’envelliment; més encara, segons el seu descobridor, permetrà viure eternament. Paraules majors. L’Excelsium, que així s’anomena el preparat, és una combinació de proteïnes extretes de l’embrió fecundat d’ou de gallina. Malgrat que no disposa encara de tota la paperassa legal, fa anys que la jet set barcelonina, especialment el sector conjugal dels polítics més coneguts, ja el pren, sembla que amb resultats subjectivament positius.

Dos dies després, avui dimarts 12 –quan ja han fet sentir la seva veu dissident o escèptica els aixafaguitarres de l’establishment científic–, apareix un breu al mateix diari, “el concepte”, que acaba dient: «És cert, però, que qui pot fer creure als rics que té l’elixir, ha trobat una pedra filosofal: un xarop vagament benèfic que omple les butxaques d’or».

Aquesta idea que compara l’ànsia alquímica per obtenir –debades– la pedra filosofal (o, en l’opinió vulgar, que els acusava de voler transformar altres metalls en or) i l’autèntic ‘alquimista’, és a dir el que treu or de negociar amb la salut dels altres, és exactament la d’un text de la nostra tradició literària, concretament del poeta barroc barceloní Francesc Fontanella. En la poesia siscentista era l’apotecari el que es feia ric venent remeis d’herbes i apòzemes diverses mentre l’alquimista s’arruïnava i hi perdia la salut.

LA POR DAVANT L’ENVELLIMENT
L’elit catalana confia en el veterinari que promet l’eternitat
Personalitats de tots els àmbits consumeixen ¿l’elixir d’ou”, un producte nutricional que regenera l’organisme fet a partir d’embrió de pollastre
Reportatge

CRISTIAN SEGURA
BARCELONA
Al carrer Major de Sarrià hi ha la clínica veterinària on Joan Cunill, veterinari i expert en embriologia, elabora ¿l’elixir d’ou”, un complement nutricional amb què ell garanteix que es pot viure eternament. Assegut a la seva consulta, insensible a la fortor dels animals que són tractats allí, amb un posat tranquil i seriós, Cunill m’assegura: ¿Si et prens l’elixir diàriament, viuràs eternament amb el mateix aspecte que tens ara, el d’un home sa de 33 anys”. En escoltar això, la reacció natural és de perplexitat. Però el seu invent, encara en proves, assegura queja l’estan consumint 600 persones, moltes d’elles famosos de la societat catalana i espanyola.
Anna Garriga és una de les més destacades relacions públiques de Barcelona i la sòcia de Cunill en el projecte de comercialització de ¿l’elixir d’ou” -o Excelsium, encara no han decidit quin dels dos noms serà la marca comercial-. Mentre Cunill em descriu com han estat els
anys d’experimentació, Garriga prepara una capsa isotèrmica on empaqueta una seixantena de dosis de l’elixir que ha de portar a una de les seves clientes de referència, Diana Garrigosa, la dona de l’expresident Pasqual Maragall.
¿Fa cosa d’un any que m’ho prenc i puc dir que he recuperat molta energia. El meu marit no s’ho vol prendre; potser els homes són més incrèduls. Quan puc, li cuino alguna cosa amb l’Excelsium, però poques vegades menja a casa. És una llàstima”, explica Garrigosa. Qüestionada per si creu que l’elixir pot fer viure eternament, Garrigosa somriu i conclou que ella no vol ser eterna: ¿Hi ha un moment en què et canses”.
El Dr.Jekyll
La història de ¿l’elixir d’ou” apareix a la llum pública amb un article que l’actriu Sílvia Bel va publicar a l’edició de l’ARA del 25 de març: ¿Segons aquesta persona [Cunill] i tantes d’altres que el secundaven en aquella mateixa festa d’alta alcurnia barcelonina, el seu invent meravellós és capaç de frenar radicalment l’envelliment. […] De mica en mi. ¿ ca he sabut que hi ha persones / que paguen un dineral per aquestes diguem-ne xeringues bevibles de l’eterna joventut. Jo mateixa en tinc una 1 bossa al meu congelador, que per cert ja deu haver caducat, regalada pel mateix Dr. Jekyll
*
Classe alta
L’actriu Sílvia Bel explica que molta gentdela classe alta creu en l’elixir
Preservació
Una
exconsellera opina que el problema és com conservar-lo
en un intent fallit d’eternitzar-me”. Uns dies més tard, la redacció de l’ARA va rebre una carta firmada per ¿Joan Cunill Aixelà (veterinari)”: ¿Jo sóc Dr. Jekyll. Certament el senyor Punset té raó: «No està escrit enlloc que m’hagi de morir». En el codi genètic només està escrita la mort cel·lular programada, no la mort de tot l’organisme pluricel·lular. […] Per aconseguir aquesta fita, com molt bé va entendre Sílvia Bel, cal que el nombre de cèl·lules que perdem per la mort cel·lular es regenerin constantment restaurant l’harmonia cel·lular i funcional perduda. I això ho aconseguirem mitjançant elpool de proteïnes reguladores del creixement que busquem en l’elixir d’ou”.
Burgesia i poderosos
Joan Cunill és un veterinari de la part alta de Barcelona especialment reconegut per les seves investigacions en la lluita contra el brom (moquillo). La seva família és coneguda per la marca d’orfebreria Cunill, ¿ # fundada el 1916 per Pedro Cunill Vidal. Cunill és el que se’n diu una marca ¿de tota la viL da” per guarnir les cases *. benestants de Catalunya. ¿ Anna Garriga està vinculada per amistat i família
diâprensl’eli*r m
: asPecteque w eiíTlateix :
rfc> ^¿[¿¿¿iSom’ amb els més importants
UdVantcÍ’unnni, ¿* polítics i empresaris del
Joan Cunill i Anna Garriga són els promotors de ¿l’elixir d’ou”. Cunill n’és el creador científic i Garriga és qui l’ha introduït en les esferes polítiques del país. manOlo garcía
polítics i empresaris ,’ país. Tots aquests contactes i els problemes de salut
# ¿ ‘ que tots dos han patit els van motivar a ser, ja fa més de
vuit anys, ¿els primers animals amb dues potes que van experimentar amb l’Excelsium”, diu Garriga.
Després de 8 anys experimentant amb animals que eren tractats a la clínica, ara ja en fa 4 que ho proven éssers humans. Cunill assegura que produeix actualment 20.000 unitats mensuals de 6 ml per a unes 600 persones, la majoria de Catalunya però també d’Espanya i fins i tot d’altres països. Gràcies alboca-orella entre aquests clients hi hauria empresaris, figures de les més altes instàncies polítiques catalanes, del món de la cultura i també membres de l’equip tècnic del Barça.
Garriga té un càncer de pulmó i assegura que la seva vitalitat i el fet de no tenir efectes secundaris pel tractament contra el càncer són resultat de les 10 dosis diàries que pren de l’elixir. Cunill, de 50 anys, explica que fa una dècada, just abans de començar a prendre’s les primeres proves de l’elixir, era gras i calb; avui és tot el contrari.
Eduard Punset té raó
¿L’elixir d’ou”és una combinació de proteïnes extretes de l’embrió d’ou de gallina fecundat. ¿El nostre organisme guanya i perd cèl·lules. La di

ferència respecte als productes contra l’envelliment és que l’elixir d’ou no busca només aturar l’oxidació del cos; el que hem aconseguit és que les proteïnes que fan créixer el pollastre regenerin el nostre cos. Som davant d’un nou paradigma en ciència: aturar l’envelliment. De fet, hi ha organismes, com les cèl·lules del càncer, queja es reprodueixen indefinidament. Com diu Eduard Punset, no està escrit científicament que el nostre organisme no es pugui regenerar. La gent que s’ho pren pot morir, però d’un accident”.
El periodista Julià Peiró pren l’elixir des de fa quatre anys. Té un càncer genètic de pulmó. Abans de saber que era genètic, es va sotmetre a sis sessions de quimioteràpia i els metges es meravellaven de l’absència d’efectes secundaris pel tractament, assegura Peiró: ¿Diuen que ho he superat tan bé perquè em prenc l’Excelsium. La meva parella, des que s’ho pren, ara fa dos anys, ja no té problemes de colesterol. I per alapelltambé ensvabé. Finsitot he vist un gos i un gat que s’ho prenen, cadascun de 22 anys d’edat, saltant amb tanta energia!”
L’objectiu de Cunill és rebre la llicència per comercialitzar-ho amb el segell d’¿aliment nou (novel

*
Aliment nou
Cunill espera rebre el segell de qualitat de la UE per vendre l’elixir
Preu
Cada dosi
de6mlcosta
1,5¿.Elcost
mensual
pot arribar
al35¿
food)”. Segons la legislació de la UE, els aliments nous són els que tenen components modificats genèticament, aliments ¿amb una estructura primària nova o modificada”, obtinguts a partir de ¿microorganismes, fongs ¿ algues” o aliments sotmesos a un procés de producció no habitual, que provoquen per la seva composició canvis significatius en el seu valor nutritiu”. Des del 1997, només uns 270 productes han rebut l’aprovat de la UE per ser comercialitzats com a novel food. Per aconseguir-ho, Cunill i Garriga han contractat l’empresa d’investigació Nutren-Nutrigenomics, pertanyent a la Universitat de Lleida. Nutren analitza el ventall de propietats de l’elixir i redacten la descripció científica completa del pro_¿ ducte. El docu .¿’
ment oficial que va aprovar la patent el gener j passat descriu 1 l’elixir com: 4 ¿Un comple J ment alimentari per a la prevenciódelacaigu ‘¿ _ da dels cabells. Per ‘ altra banda, la seva
Diana Garrigosa |L
¿Fa un any que m’ho
prenc i puc dir que he
recuperat molta energia.
El meu marit no s’ho vol
prendre. […] Quan puc li
cuino alguna cosa amb
tB l’Excelsium”
composició farmacèutica pot ser utilitzada com a medicament per a tractaments antidegeneratius”.
El preu actual és d’1,5 euros per dosi i el consum mitjà recomanat és de tres dosis diàries per a majors de 30 anys. Cunill es mostra confiat que en qüestió d’un mes ja podran tenir el vistiplau administratiu per comercialitzar-ho. Abans, però, ultimen un empaquetatge i un mètode per administrar l’elixir que no sigui amb una xeringa. També volen afegir gustos al producte per fer el que sigui més agradable. Garriga assegura que estan dialogant amb la fundació Alícia, de Ferran Adrià, per donar a conèixer l’elixir.
Una exconsellera de la Generalitat que ha provat l’elixir indica que el producte ¿ha de funcionar per força perquè ¿. prové d’un organisme ‘. en fecundació, i això “. té una qualitat ali; mentària extraordi¿ nària”. De totes ma’ neres, aquesta política dubta que sigui tan fàcil de comercialitzar, sobretot pels .¿” requisits que suposa conservar un aliment tan delicat com és l’ou.e
El producte antienvelliment
preferit de la ‘jet set’ catalana es
coneix com a Excelsium, ¿elixir
d’ou”, ¿elixir d’or” o fins i tot
¿els ous d’en Joan”. manólo garcía
L’experiència de provar l’elixir
Dens com la llet condensada, un gust com el de 10 rovells d’ou
¿Tasta-ho, et rebaixarà el dolor de les agulletes”, em diu Joan Cunill quan ja fa mitja hora que fem l’entrevista. El dia anterior havia jugat a futbol i tenia el cos adolorit de cap a peus. La primera reacció davant la dosi de l’elixir d’ou és de rebuig: una xeringa que regalima una matèria viscosa de color groc no convida al tast com sí que ho faria un plat de gambes a la planxa.
Però, i per què no La gamba tampoc és un animal estèticament agradable. I si és cert que em redueix el dolor de les agulletes Cunill s’ho menja davant meu i Garriga em fa cinc cèntims de les celebritats que s’ho prenen. Jo no puc ser menys: m’ho fico a la boca d’un cop. El primer que sobta és la seva densitat, com de llet condensada. Em recomanen que m’ho empassi a poc a poc. A mesura que ho remenes a la boca, el paladar rep la sensació d’estar processant 10 rovells d’ou d’una tongada.

un
veterinari que es diu Joan Cunill ha inventat
un elixir –l’Excelsium. És una combinació de
proteïnes extretes de l’embrió d’ou de gallina
fecundat i té traces de ser la fórmula més
buscada des de l’inici dels temps: endarrereix
l’envelliment.
En Cunill és més aventurat –seguint la línia
estrafolària d’en Punset– i ens diu que no està
escrit enlloc que hom s’hagi de morir. A un
home que gasta aquests plantejaments, per
on li has de sortir? A la pàgina del costat, un
senyor amb la carrera de medicina acabada no
pot assegurar que el beuratge ens asseguri la
vida eterna: Si ens fa sentir millor durant uns anys,
ja haurem aconseguit alguna cosa. Quina manera
de tirar aigua al vi!
L’elixir circula per l’alta societat barcelonina
i té uns resultats revitalitzadors d’una gran
eficàcia, afirma la seva distribuïdora qui, de
moment, només ho proporciona de tu a tu
en festes de gent important. Volen cosa més
risible?
Si l’invent rutlla, en quatre dies no es veurà
ni un vell, per Barcelona. Hom ho ha de
prendre uns tres cops al dia i té un cost d’uns
135 euros al mes. Què volen més, per un tros
d’eternitat?

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.