http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Corrupt%C3%B3dromo http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Corrupt%C3%B3dromo
els ciutadans catalans estan convocats a les urnes per votar els representants públics als ajuntaments. Els representants elegits hauran de gestionar milers de milions d’euros durant un període de quatre anys, raó més que suficient per a extremar les precaucions dels votants: al llarg dels últims anys, el nivell de corrupció a la política espanyola s’ha disparat de manera alarmant a tot l’arc parlamentari.
CiU, PSC i PPC són les tres formacions polítiques que han pactat per ressuscitar la llei Sinde al Senat, una llei que permet censurar Internet per via administrativa, sense una intervenció judicial que garanteixi la tutela efectiva dels ciutadans. El jutge que hagi de validar el tancament no podrà analitzar el fons de l’assumpte, és a dir, comprovar si es vulneren els drets de propietat intel·lectual o si existeix la possibilitat de produir un perjudici patrimonial per part de la pàgina web que es demani clausurar. La llei Sinde crea un “forat lliure de jutges” on la decisió la pren una comissió administrativa nomenada pel govern, per evitar el que passava fins ara: que els jutges no donaven la raó a les reclamacions de la indústria dels continguts.
La llei Sinde és ineficaç. No aborda una reforma integral de la legislació de propietat intel·lectual, l’únic camí per afavorir la retribució justa dels creadors i artistes en el marc d’una societat de cultura digital. Tot i això, i malgrat l’oposició d’una part important de la societat incloent creadors i artistes, CiU, PSC i PPC van votar-hi a favor. Van pesar més les pressions de governs estrangers i de grups minoritaris que l’interès social. Però no tot és culpa dels nostres representants: nosaltres els hem triat, per acció o omissió.
Des de Noelsvotis.com considerem que CiU, PSC i PPC han faltat a la seva principal obligació amb la ciutadania: defensar la Constitució que van jurar o van prometre acatar. La llei Sinde sotmet Internet a una legislació excepcional, amb una gran pèrdua dels drets a la llibertat d’expressió i a la informació i la tutela judicial efectiva, fet que possibilita un major control polític de la xarxa.
La corrupción en España alcanza niveles alarmantes. No se trata sólo de los casos de corrupción urbanística, cohecho, prevaricación, etc., que afectan de manera generalizada a los grandes partidos: hablamos de corrupción en los mismos fundamentos del sistema.
En este contexto se ha asentado la alternancia perpetua de organizaciones políticas aferradas al poder durante décadas (PP, PSOE, EAJ-PNV, CiU…), sin otras opciones más que aquellas necesarias para conseguir sus propios objetivos, sin permeabilidad de nuevas ideas, sin permitir la participación activa de la ciudadanía, asfixiando toda posibilidad de regeneración democrática.
La ley electoral ha sido blindada a medida de los grandes partidos al penalizar desmesuradamente la representación de las minorías. A diferencia de otros países con una democracia saludable, nuestros parlamentos no reflejan la diversidad ideológica de la sociedad española.
La partitocracia se ha profesionalizado: no llegan al poder los mejores, sino los que desde muy jóvenes se han dedicado a gestionar influencias e imponer la disciplina de la jerarquía. La voluntad de los ciudadanos es ignorada en la toma de las decisiones importantes, que son adoptadas a la medida de grupos de presión que sólo representan los intereses de minorías mediáticas o económicamente poderosas. Los anteproyectos de ley se elaboran a espaldas de los ciudadanos, manipulando la información y dando por buenos estudios e informes fraudulentos.
El único resquicio de participación que nos dejaron son las convocatorias electorales. Pero en cada una de ellas los partidos mayoritarios recurren a listas cerradas y bloqueadas, a la campaña del miedo, a pedir el “voto útil” para que no gane el adversario con el que se alterna en el poder. Pese a que la sociedad española considera a los políticos el tercer problema del país, se vuelve una y otra vez a votar a los mismos: a políticos que gobiernan aislados de la ciudadanía, y con la intención de mantener esa situación indefinidamente.
