Ens trobem davant d’unes eleccions transcendentals per al futur de Catalunya, per primera vegada en la nostra història encarem un procés electoral on es decideix si hem de ser o no un nou estat d’Europa.
Hi ha uns partits unionistes que es presenten com la garantia per continuar a Espanya i uns altres partits que s’han declarat independentistes, amb matisos és cert, però tots s’han compromès a treballar perquè puguem decidir el nostre futur.
En aquests dies que falten hem d’aconseguir convèncer totes les persones que coneixem: familiars, amics, veïns, companys de feina… perquè vagin a votar. Cap vot independentista es pot quedar a casa, necessitem una gran majoria de diputats i diputades que garanteixin el procés d’alliberament nacional que hem d’iniciar l’endemà de les eleccions.
Estem escrivint la història, estem canviant el nostre futur, un futur que comença el dia 25 de novembre.
Hi ha qui diu: La riquesa de Catalunya s’ha fet gràcies al mercat espanyol. però, la veritat és que… La riquesa de Catalunya s’ha fet gràcies a la iniciativa, el talent innovador i l’esforç de tots els catalans: els d’origen i els nouvinguts2
Hi ha qui diu: Catalunya depèn del mercat espanyol. però, la veritat és que… La dependència ha baixat els últims 20 anys. Actualment el mercat català es reparteix així: 33 % a Espanya, 33 % a Catalunya i 33 % al mercat exterior, amb un increment constant de les exportacions
Hi ha gent que afirma: Espanya ens farà boicot als nostres productes i serveis. El cert és que… Ens ho han fet moltes vegades i n’hem sortit reforçats econòmicament, amb més volum d’exportació. El boicot esdevé temporal i només afecta alguns productes destinats al consumidor final.
Hi ha qui es pregunta: Catalunya pot viure sense Espanya? En l’actual situació de lliure mercat Catalunya és més viable amb Estat Propi: fàcil concentració d’ajuts als sectors més capdavanters. Així opina la majoria d’experts nacionals i internacionals.Raó núm. 5
Hi ha qui es pregunta: Espanya pot viure sense Catalunya? Durant 500 anys, Espanya ha viscut de l’aportació de les colònies. Espavilant-se es guanyarà el seu futur.
Hi ha persones que es pregunten: Què pot fer Catalunya en matèria d’immigració? Vet aquí la resposta. Ara mirar d’integrar els contingents d’immigració que li arribin. Quan sigui independent controlar els fluxos migratoris perquè no se’n ressentin ni les persones nouvingudes ni la cohesió social.Raó núm. 7
Hi ha qui es pregunta: Podrà el català ser oficial a Europa? La resposta és que… Ho serà automàticament quan Catalunya sigui un estat membre de la Uni ó Europeae Catalunya Raó núm. 8
Hi ha qui es pregunta: Ens cal un líder? La resposta és que… Necessitem una majoria social. La independència vindrà amb el poble català convençut i capaç de transmetre i exigir convicció a polítics de diferents tendències. El lideratge seria desitjable, però no és imprescindible. El lideratge pot ser divers.. 9
N’hi ha molts que sovint es pregunten: Per què no s’uneixen els independentistes?Perquè són diferents entre si. Cal que hi hagi unitat d’acció i d’objectius, però no hem d’aspirar a un partit únic.úm. 10
De vegades, hi ha gent que es fa aquesta pregunta: Sortiran els tancs? La resposta és: No. Catalunya forma part de la Unió Europea i les autoritats de Brussel·les no permetran una agressió contra ciutadans que decideixen el seu futur democràticament. 11
Hi ha gent que es pregunta: Marxaran les empreses multinacionals? La resposta és: No. Les condicions d’operativitat no canviaran sinó que milloraran per les inversions en infraestructures a ports, aeroports i xarxes ferroviàries i de carreteres. Per a les empreses el mercat ja és global i Catalunya guanyarà proximitat.a Raó núm.12
Hi ha persones que diuen: Independència? Però si els Estats avui dia són interdependents… La veritat és que… Sí, ho són. Però cap d’ells no renuncia a la seva sobirania de fet. Serem tan interdependents com qualsevol altre Estat de la Unió Europea, però des de la nostra pròpia veu, sense intermediaris. 13
Hi ha persones que es pregunten: No seria millor avançar cap a l’Europa dels pobles? La veritat és que… Europa la fan els Estats. Per ser-hi com a poble diferenciat necessitem Estat Propi. Raó núm. 14
Hi ha gent que diu que en cas d’independència: No podrem tornar a entrar a la Unió Europea… La veritat és que… La UE no pot desposseir els ciutadans dels seus drets de forma unilateral. Per tant, Catalunya i Espanya continuaran sent membres de ple dret de la UE.
Hi ha gent que es pregunta: Necessitem el reconeixement d’altres Estats? La resposta és que… Sí. En els últims cent anys s’han produït quantitat de processos d’independència, alguns amb particions. Finlàndia, Irlanda o la separació de Txèquia i Eslovàquia representen un patró aplicable a Catalunya. Reconeguts sense entrebancs.
Hi ha gent que té aquest dilema: Referèndum o proclamació parlamentària de la independència? La resposta és: El referèndum ha de ser oficial, per tant primer cal trencar el marc constitucional espanyol amb la proclamació parlamentària. En referèndum posterior la comunitat internacional recomana un mínim del 50 % de participació amb un 55 % mínim de vots afirmatius.
Hi ha qui es pregunta: I si la Unió Europea no accepta un cas conflictiu en moment de crisi? La veritat és que… Si esperem el moment “oportú”, no el trobarem mai. Un petit estat potent, econòmicament sòlid i avançat al sud d’Europa és una aposta interessant per a la comunitat europea. Catalunya serà aportadora neta de capital.Raó núm. 18
Hi ha qui formula la pregunta següent: Qui és ciutadà de la Catalunya independent? L a resposta és: Ho ha de decidir la Constitució catalana. Caldrà resoldre dues qüestions: 1) el dret i l’estatus dels immigrants no comunitaris, i 2) si s’accepta o no la doble nacionalitat espanyola i catalana. Raó núm. 19
Hi ha persones que els amoïna la pregunta següent: Amb Estat Propi cobrarem les pensions? La resposta és: Catalunya aporta més del que rep al sistema de pensions. Les podríem fins i tot millorar. Si continuem dintre del sistema actual sí que tenim un perill latent per les inversions fetes per l’Estat espanyol en bons de dubtosa qualificació financera. Raó núm. 20
Molts aficionats al futbol es pregunten: El Barça ja no podrà jugar la lliga espanyola? La resposta és que… Caldrà negociar entre federacions nacionals. L’espanyola té el mateix interès econòmic que la nostra. Sense acord, podrem negociar amb federacions d’altres països també interessats. Raó núm. 21
Hi ha qui es pregunta: Quin estatus tindrà la llengua castellana? Serà el que decideixi el Parlament d’acord amb les majories que hi hagi en aquell moment. El castellà és patrimoni de la societat catalana, al qual ningú no voldrà renunciar.
Hi ha força gent que es fa aquesta pregunta: Per què no plantegem el federalisme? La resposta és que… Espanya no vol ser federal. Per ser federal en calen com a mínim dos que es reconeguin mútuament i en peu d’igualtat. Aquest no és el cas d’Espanya.
Hi ha qui es pregunta: Què passaria amb els funcionaris de l’Estat que s’estan a Catalunya, per exemple, en l’Administració de justícia? La resposta és que… Com es va fer a l’inici de l’autonomia, caldrà negociar la transferència al nou Estat català. Cada persona, però, tindrà dret a mantenir-se en la nòmina de l’Estat espanyol i, per tant, ser traslladat a Espanya.Raó núm. 24
Molta gent afirma: Tots els polítics són iguals. Els d’aquí ho faran tan malament com els d’allà. però, la veritat és que… No tots els polítics són iguals. N’hi ha de bons i de dolents. Aquests, però, sempre destaquen. El nou Estat català exigirà un aprofundiment en els valors democràtics i una clara separació dels poders (executiu, legislatiu i judicial).
Hi ha gent que els preocupa aquesta pregunta: Hi haurà fractura social, en cas d’independència? La veritat és que… Totes les dependències forçades imposades fan mal. Amb la independència tancarem el vell conflicte Catalunya-Espanya. Europa i el món només ens reconeixeran si seguim un procés rigorosament democràtic.Raó núm. 26
N’hi ha que es pregunten: Es pot ser cosmopolita i independentista? La resposta és: És clar! El cosmopolitisme és una actitud d’obertura amb relació al món i l’independentisme és una actitud dirigida a un objectiu: l’Estat Propi. L’una i l’altra es reforcen. El cosmopolita sempre ho és d’un Estat concret, on tributa.Raó núm. 27
Hi ha gent que els amoïna la pregunta següent: Amb la independència, no ens podem quedar de cop sense infraestructures i serveis públics? La resposta és: Els tractats internacionals determinen que allò que hi ha al nou Estat es queda al territori. Totes les parts estan interessades a continuar els serveis privats. Pel que fa als públics, són matèria de negociació.Raó núm. 28
Hi ha gent que es pregunta: Haurem de crear un exèrcit? La resposta és: La Unió Europea determinarà quina part hem d’assumir en defensa.
Hi ha gent que es pregunta: El nou Estat Propi serà de dretes o d’esquerres? La veritat és que… Serà el que determini la sobirania popular en les eleccions parlamentàries.
N’hi ha que es pregunten: Els Països Catalans són part irrenunciable del procés d’independència? La resposta és: En el procés cap a la independència Catalunya és capdavantera i acollirà de bon grat la iniciativa que sorgeixi de cada país.Raó núm. 31
Hi ha gent que es fa aquesta pregunta: Amb Pacte fiscal equivalent al concert econòmic basc, en tenim prou? La resposta és que… No. Catalunya com a nació plena, ha de disposar de sobirania i de tots els seus recursos perquè té el seu propi projecte de país.Raó núm. 32
En relació amb la independència, hi ha gent que afirma: Ara el país no està prou madur. Quan ho fem, hem d’estar segurs de guanyar. La veritat és que… El futur no és predictible, encara que les enquestes marquen una tendència creixent i majoritària a un possible vot a favor de la independència. Dir que el poble és immadur és no voler acceptar el compromís de lideratge cap a la independència.
Hi ha gent que fa el raonament següent: Si els impostos els paguen les persones i les empreses, perquè els catalans sempre parleu de l’espoli d’Espanya a Catalunya? Perquè efectivament els impostos els paguen persones i empreses però, el retorn via inversions i despeses pressupostàries es fa als territoris, als ajuntaments i a les comunitats autònomes.
