Dossier directe!cat “l’escàndol dels “peatges a l’ombra”- El país no pot seguir pagant quatre cops el preu de les obres, el Govern ha de negociar amb les concessionàries i corregir els errors del passat.

0
235
Presentem un nou dossier “l’escàndol dels peatges a l’ombra”: no valen excuses, el Govern de Portugal ho acaba de fer amb set concessions fetes a l’any 2009 davant la inviabilitat de poder pagar els alts costos previstos, han pactat ajustar els contractes a les noves realitats econòmiques. Davant la necessitat de retallar els pressupostos en que es troba el Govern de Catalunya per poder complir les exigències de dèficit es fa necessari actuar en aquells convenis o concessions signades en condicions molt favorables a les concessionàries i que avui en dia són inviables de ser pagades, parlem dels anomenats peatges a l’ombra que comporten unes despeses molt per sobre dels costos reals, cal renegociar els contractes de l’eix del Llobregat, eix diagonal i eix transversal, tres de les carreteres més cares del món i mal negociades pel Conseller Nadal i el Conseller Castells.

Es pot pagar per una comissaria a Sant Cugat que costava 2 milions d’euros, més de 8 milions?

És un exemple més, en aquest cas una simple comissaria dels mossos d’esquadra a Sant Cugat del Vallès, és va adjudicar a l’any 2005 per 2.269.000.-€ (inclòs el benefici industrial) el seu pagament és fa a 32 anys fins l’any 2032 amb un cost final de 8.426.000.-€, el seu cost s’ha multiplicat per quatre, amb un tipus d’interès de més del 11%, un cop més l’empresa adjudicatària ha guanyat més diners prestant diners que no pas amb la seva feina, és a dir amb la construcció de la comissaria.

L’asfixia econòmica premeditada ens aboca a la ruïna com a país 

Els governs volen fer coses, volen demostrar que són útils i en el seu afany de construir infraestructures i equipaments cauen a la trampa de l’asfixia econòmica que l’Estat Espanyol ens imposa, en lloc de denunciar i exigir un finançament just  van preferir aprofitar  la bonança econòmica i construir els equipaments amb el model de finançament de peatges a l’ombra, sense tenir en compte l’elevat cost que això comportava. El problema s’agreuja amb la crisi en que el model esclata per ser insuportable per les finances de la Generalitat de Catalunya.

Pagar quasi 4 vegades els cost de les obres no és viable per cap administració del món i menys per una administració com la nostra que pateix un espoli permanent del 8% del PIB.

La Sindicatura de Comptes ho va advertir

La mateixa sindicatura de comptes va advertir a la Generalitat  l’any 2008 sobre els perills de l’abús del finançament de la inversió publica mitjançant els peatges a l’ombra, entre altres consideracions és diu que el model és d’una elevada complexitat, és de difícil control, suposa decisions a llarg termini – amb efecte a 25, 30 o més anys, mentre que un govern s’elegeix per quatre anys -,  i amb elevats costos pel país. Considera els peatges a l’ombra com un model per intentar esquivar l’endeutament públic, però el canvi de normes contables a Europa evita que és pugui camuflar l’endeutament.

És un exemple més, en aquest cas una simple comissaria dels mossos d’esquadra a Sant Cugat del Vallès, és va adjudicar a l’any 2005 per 2.269.000.-€ (inclòs el benefici industrial) el seu pagament és fa a 32 anys fins l’any 2032 amb un cost final de 8.426.000.-€, el seu cost s’ha multiplicat per quatre, amb un tipus d’interès de més del 11%, un cop més l’empresa adjudicatària ha guanyat més diners prestant diners que no pas amb la seva feina, és a dir amb la construcció de la comissaria.

L’anomena’t sistema alemany d’inversions o més conegut com  ‘peatges a l’ombra’ el començà a utilitzar el Govern del President Pujol, i està basat en fer pagar l’obra a les empreses constructores i que aquestes cobrin cada any de l’administració que ha encarregat l’obra amb els corresponents interessos. El sistema és emprat principalment per obres de gran envergadura, el problema sorgeix quant el Govern del President Montilla abusa del model i l’adapta a tot tipus d’’obra, des d’una carretera, a un ambulatori, a una escola o una presó. L’abús és tant evident que ni tant sols es preocupen dels tipus d’interès que acaben pagant. El conseller Nadal n’és el ideòleg i el conseller Castells l’executor.

 

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.